 |
|
Festival de Vitoria 2005
Hola a tots.
No se perquè em toca fer la crònica del Festival de Vitoria del 2005.
No tinc la facilitat d’escriure tan com ho faig xerrant,
que per cert de vegades ho faig molt.
Bé anem per feina. Varem sortir tots el divendres per la tarda, per ser a Vitoria
per la nit. Després dels 500 i “picu” de kilòmetres que separen Barcelona de Vitoria,
el llit era d’esperar i d’agrair i l’hotel ens oferia la qualitat per dormir a gust.
De bon mati, un esmorzar, esperat per alguns socis, ens alimentava fort i ens feia,
retrobar-nos a tots els socis, Ramon, Blanca, Toni, Anna, Niko, Montse, Adrià,
i J.Mª Morató i família. Un cop ben tips varem fer cap al Parc de Garaio,
un lloc, que per qui no ho conegui, es un llac rodejat de platja artificial,
esplanades i boscos per fer el que vulguis..
L’organització havia muntat varies zones de vol, estàtiques, acrobàtiques, exhibicions,
zona comercial, etc..
Desprès de muntar el “xirinquitu” i quant ens disposàvem a volar...tachan...no hi ha vent
o millor dit, venia a copets,, justet per volar 5 minuts el Dimoniet del Club i treure del
anonimat a un volador d’estels i portar-lo a la gloria de la premsa, en Niko.
Varem volar el que poguérem i per poc temps, Naturalment, sense comptar amb
els que porten acrobàtiques de poc vent, digues-li Ramon, no se com s’ho fa,
però ell va volar, jo crec que deu portar un ventilador enganxat al clatell.
Dons res no hi ha vent, dons a fer el xafarder, xerrar amb algú, etc.
Varem aprofitar que es feia l’exhibició d’estels per fer bulto, i uns quants socis
varem participar-hi amb dos Sled’s, una Rokaku, i un Dimoniet.
Desprès de tot el dissabte pansit de vent, tocava sopar, el lloc el de costum, la sidra,
la de sempre, a la salut del que no hi eren, la truita, el “chuleton” , etc..
riure, veure, “juerga” de bon rotllo en definitiva.
De nou en diumenge ens posem en marxa per anar al camp de vol amb expectatives poc
engrescadores, por ja de ben mati, la cosa va canviar, tenim vent, no com voldríem,
però va servir per fer volar alguna cosa..
Les exhibicions anaven justes, por a la fi es tracta d’espectacle per el públic assistent.
L’estel per la pau es va enlaire als voltants de la una del migdia,
amb tant poc vent que tot just va fer el camp d’exhibicions, tot ajudat per els clubs
i persones participants. Tot seguit les exhibicions continuen, unes per equips, i
altres fent presentació comercial dels seus productes.
Naturalment, un cop dinats i en poques ganes per que el vent era agradable i el lloc també,
varem anant desfilant per l’autopista cap a Barcelona, deixant enrere un festival
que de bon grat pensem en tornar-hi l’any que ve.
Autor: Eduard Muñoz
Fotos del festival
|
|
|
